Lan Akademikoak-Bilboko Hezkuntza Fakultatea;;Trabajos Académicos-Facultad de Educación de Bilbaohttp://hdl.handle.net/10810/20502024-03-28T22:51:23Z2024-03-28T22:51:23ZEzgaitasunik gabeko ikasleen jarrerak ezgaitasuna duten ikasleen aurrean. Jarreren ikerketa esku-hartze baten ondorenDe Sousa Rebollo, Naroahttp://hdl.handle.net/10810/610662023-05-18T14:11:55Z2023-05-10T00:00:00ZEzgaitasunik gabeko ikasleen jarrerak ezgaitasuna duten ikasleen aurrean. Jarreren ikerketa esku-hartze baten ondoren
De Sousa Rebollo, Naroa
[EU] Pertsonen jarrera negatiboak desgaitasuna duten pertsonak gizarteratzeko eta integratzeko oztopo nagusi bat dira. Jarrerak aldatu edo moldatu ahal direla ikusirik, lanaren helburua izan da ikertzea zer nolako jarrerak dituzten Lehen Hezkuntzako laugarren eta bosgarren mailako ikasleek ezgaitasunaren aurrean esku-hartze bat egin aurretik eta ondoren. Lan hau Sevillako eskola publiko batean burutu da 99 ikasleekin, euren artean 7 premia berezidun ikasleak direlarik. Ikerketarako CATCH galdetegia, gazteek desgaitasuna duten pertsonekiko dituzten jarrerak neurtzeko tresna, erabili da. Emaitzei dagokienean, desgaitasunarekiko sentikortasun handia ikusi da. Ondorio gisa, ezinbestekoa hartzen da HPB-ko ikasleak txikiak direnetik ikastetxe arruntetan eskolatzea eta gainerako ikaslekiko elkarrekintzaren sustapena garatzea.; [EN] People's negative attitudes or prejudice can be a major obstacle to the inclusion of people with disabilities. Knowing that attitudes can vary or be changed, the aim has been to investigate the attitudes of fourth- and fifth-year primary school pupils towards disability before and after carrying out an intervention. This work has been carried out in a public school in Seville, with 99 pupils (including 7 with SEN). The attitude research tool used was CATCH. This questionnaire is designed to measure young people's attitudes towards people with disabilities. Regarding the results, a high sensitivity to disability was observed. In conclusion, it is considered essential that students with SEN are educated in mainstream schools and that interaction with other students should be encouraged.; [ES] La actitud negativa o el prejuicio de las personas puede suponer un obstáculo principal para la inclusión de las personas con discapacidad. Sabiendo que las actitudes pueden variar o ser cambiadas, el objetivo ha sido investigar las actitudes del alumnado de cuarto y quinto curso de primaria hacia la discapacidad antes y después de realizar una intervención. Este trabajo se ha llevado a cabo en una escuela pública de Sevilla con 99 alumnas y alumnos (entre ellos 7 con NEE). La herramienta de investigación de actitudes ha sido CATCH, un cuestionario diseñado para medir las actitudes de la juventud hacia las personas con discapacidad. En cuanto a los resultados, en general se ha visto una alta sensibilidad hacia la discapacidad. Como conclusión, se considera imprescindible que el alumnado con NEE se escolarice en las escuelas ordinarias y que se promueva la interacción con el resto del alumnado.
2023-05-10T00:00:00ZSolasaldi Artistiko Dialogikoak Haur Hezkuntzan: gelako elkarrizketaren bilakaeraren kasu azterketaSantiago Garabieta, Anehttp://hdl.handle.net/10810/600162023-03-13T10:50:43Z2023-02-20T00:00:00ZSolasaldi Artistiko Dialogikoak Haur Hezkuntzan: gelako elkarrizketaren bilakaeraren kasu azterketa
Santiago Garabieta, Ane
[EU] Ikerketa honen helburua Solasaldi Artistiko Dialogikoek (SAD) Haur Hezkuntzako ikasgeletan izan dezaketen eragina aztertzea izan da. Hain zuzen, ikasleen arteko elkarrizketaren eboluzioan izan dezaketen inpaktua ezagutzea. SAD-ak artelan klasiko bat ardatz hartuta, interakzio berdinzaleen bidez, ezagutza partekatua sortzeko baliabideak dira. Hala nola, horietan baliatzen diren materialak pintura, arkitektura, eskultura eta arte eszenikoak izan daitezke. Ikerketan, Haur Hezkuntzako 12 ikasleko gela batean, 4 SAD saio egin ziren, bakoitzerako artelan bat baliatuz. Datuen azterketa gauzatzeko, Teacher Scheme for Educational Dialogue Analysis (T-SEDA) tresna baliatu zen, gelako elkarrizketaren funtsezko alderdiak kodetzeko modu deduktiboan. Atariko emaitzen arabera, ikasleek elkarrizketa mota askotarikoak erabiltzen zituzten: aurka egitearen, arrazoibidera gonbidatzearen eta esplizituki arrazoitzearen alderdian. Era horretan, SAD saioak Haur Hezkuntzako ikasleek interakzioa aberatsagoak izateko tresna direla ondoriozta daiteke.; [ES] El objetivo de este estudio ha sido analizar el impacto que las Tertulias Artísticas Dialógicas (TAD) en el aula de Educación Infantil. Concretamente, en la evolución del diálogo entre el alumnado. En total, se realizaron 4 sesiones TAD con 12 alumnos entre 4-5 años, basándose en obras de arte diferentes. Para analizar los datos, se utilizó la herramienta Teacher Scheme for Educational Dialogue Analysis (T-SEDA) para codificar deductivamente los aspectos fundamentales del diálogo en el aula. Según los resultados preliminares, los alumnos utilizaron tipos de diálogo más variados en cuanto rebatir, invitar al razonamiento y razonar explícitamente. Así, se puede concluir que las TAD son una herramienta para que los alumnos de Infantil tengan más riqueza en la interacción.; [EN] The aim of this study was to analyse the impact of the Dialogic Artistic Gatherings (DAG) in the Early Childhood Education classroom. Specifically, on the evolution of dialogue between pupils. In total, 4 DAG sessions were carried out with 12 pupils aged 4-5 years, based on different works of art. To analyse the data, the Teacher Scheme for Educational Dialogue Analysis (T-SEDA) tool was used to deductively code the key aspects of classroom dialogue. According to the preliminary results, students used more varied types of dialogue in terms of rebuttal, inviting reasoning and explicit reasoning. In this way, it can be concluded that the DAGs are a tool to provide Infant School pupils with more richness in interaction.
2023-02-20T00:00:00ZSehaska-kanten presentzia, erabilera eta funtzioak haur hezkuntzan. Ahozko tradizioaren transmisioaren garrantzia oinarri hartutaEtxebarria Erauskin, Mirenhttp://hdl.handle.net/10810/600142023-02-20T18:35:10Z2023-02-20T00:00:00ZSehaska-kanten presentzia, erabilera eta funtzioak haur hezkuntzan. Ahozko tradizioaren transmisioaren garrantzia oinarri hartuta
Etxebarria Erauskin, Miren
[EU] Gaur egun ezagun zaizkigun sehaska-kantak ahozko tradizioaren transmisioari esker
ditugu gure artean, baina transmisio hori hiltzear dago. Lan honetan, ahozko tradizioa
eta sehaska-kantei buruz adituek diotena ikertu eta iritziak alderatu dira. Adituen iritziak
osatzeko asmoz, sehaska-kanten definizio berri bat proposatu da. Behin hau eginda,
eskoletan sehaska-kantek duten presentzia, erabilera eta funtzioa aztertu dira galdetegi
eta bakarkako elkarrizketen bidez. Jasotako emaitzekin, behar bat identifikatu da, hots,
irakasleek sehaska-kantak erabiltzeko duten material falta. Arazo horri erantzun bat
emateko intentzioz, sehaska-kantak erabiltzeko informazioa eta materiala eskaini da
gida eta web orri baten bidez, ahozko tradizioaren txingarrak luzaroan piztuta
jarraitzeko helburuarekin.; [ES] Las canciones de cuna que hoy nos son familiares las tenemos entre nosotros gracias a
la transmisión de la tradición oral, pero esa transmisión está a punto de morir. En este
trabajo se ha investigado la tradición oral y se han contrastado las opiniones de distintos
expertos sobre las canciones de cuna. Con el fin de completar las opiniones de los
expertos, se ha propuesto una nueva definición de las canciones de cuna. Una vez
realizado esto, se ha analizado la presencia, uso y función de las canciones de cuna en
las escuelas a través de cuestionarios y entrevistas individuales. Con los resultados
obtenidos se ha identificado una necesidad, la falta de material del profesorado para
utilizar las canciones de cuna en el aula. Con la intención de dar una respuesta a este
problema, se ha ofrecido información y material para el uso de canciones de cuna a
través de una guía y una página web, con el objetivo de seguir mucho tiempo con la
brasa de las tradición oral encendida.; [FR] Les berceuses que nous connaissons aujourd'hui sont le résultat de la transmission de
notre tradition orale, mais cette transmission est sur le point de s’éteindre. Ce travail
s’appuie sur l’état des lieux de la question ainsi que sur la comparaison des points de
vue des experts au sujet de la tradition orale et des berceuses. Afin de compléter ces
opinions, une nouvelle définition des berceuses est proposée. Ensuite, la présence,
l'utilisation ainsi que la fonction des berceuses dans les écoles sont examinées au moyen
de questionnaires et d'entretiens individuels. Grâce aux résultats obtenus, un besoin a
été identifié, à savoir le manque de matériel permettant aux enseignant.e.s d'utiliser les
berceuses. Dans le but d’apporter une réponse à ce manque, des informations et du
matériel sur l'utilisation des berceuses est fournis à travers un guide et un site Internet de
manière à entretenir encore longtemps les braises de la tradition orale.
2023-02-20T00:00:00ZEl reto de ser responsables de personas con enfermedad mental: una investigación cualitativaCid Carrón, Iratihttp://hdl.handle.net/10810/600132023-02-21T05:01:41Z2023-02-20T00:00:00ZEl reto de ser responsables de personas con enfermedad mental: una investigación cualitativa
Cid Carrón, Irati
2023-02-20T00:00:00Z