Apuntes jurídicos sobre el paisaje lingüístico en Euskal Herria
Revista de Llengua i Dret 31 : 125-182 (1999)
Laburpena
This paper is a study of place-names
and signs in the Basque Country from
the point of view of language law.
These are matters that relate to both the
status and corpus of language and contribute to the formation of the language landscape,» After a brief historical introduction, the author focuses on the factors that bear on signs and the language 1andscape: the cornpetence factor and the language factor. The description of the latter leads the author to a discussion of the existing language system, in which the Spanish and Basque sharing official status does not necessarily entail the obligation to use both languages at the same time. Using this
discussion as a frame of reference, the au-
thor analyses place-names, traffic signals
and signs. As for place-names, the existing rules are deemed rigid and lacking in ambition, in that they do not pursue
the dissemination of official Basque forms. In traffic signaIs, Basque has to appear alongside Spanish, which is required by Spanish legislation, although this bilingualism excludes place-names
that have an official Basque form only.
With regard to signs, the author analyses public premises, companies licensed to provide public services and the private sector. For public premises there is no specific regulation, but the status of Basque as an autochthonous language, together with the identification and informatíon purposes of signs, could support the exclusive use of this language, According to the author , companies licensed to provide public services should observe the same language system as the goverment and therefore promote the use of Basque.
Finally, in the private sector, the author
upholds the legitimacy of measures to
promote Basque language use such as
tax allowances and exemptions in advertising and commercial signs. Aquest artide és un estudi de la toponímia i la retolació al País Basc des del punt de vista del dret lingüístic Es tracta de matéries que tenen relació amb l' estatus i el corpus de la llengua i contribueixen a la formació del «paisatge lingüístic». Després d'una breu introducció històrica, l'autor centra la seva atenció en els dos factors que incideixen en la retolació i el paisatge lingúístic: el factor competencial i el factor lingüístico La descripció del segon factor porta l'autor a una discussió del règim lingüístic existent, on la cooficialirat del castellà i l'èuscar no implica necessàriament l'oblígació d'usar sirnultàniament totes dues llengües. Fent servir aquesta discussió
com a marc de refència, l' autor analitza successivament la toponímia, els senyals de trànsit i la retolació. Pel que fa a la toponímia, la normativa existent és considerada rígida i poc ambiciosa per tal com no persegueix la generalització de formes oficials basques. En els senyals de trànsit, l'èuscar ha d'aparèixer al costat del castellá, que és obligatori segons la legislació espanyola, encara que aquest bilingüisme exclou els topònims que només tenen una forma oficial basca. Quant a la retolació, l'autor analitza les installacions i els edificis públics, les empreses concessionàries de serveis públics i el sector privat. Per a les installacions
i els edificis públics no existeix cap regulació específica, però la condició de
llengua pròpia de l'èuscar, juntament amb els propòsits identificadors i informatius de la retolació, permetrien l'ús exc1usiu d'aquesta llengua. Segons l'autor, les empreses concessionàries de serveis públics haurien d'observar el mateix règim lingüístic que caracteritza l'administració pública i per tant haurien de promoure l'ús de l'èuscar.
Finalment, en el sector privat, l'autor
defensa la legítímitat de mesures de
foment com les bonificacions i exempcions fiscals en la publicitat i la retolació comercial.